La SIS aquest any estem concentrant-nos en la descoberta dels Ports.
Tal com vam explicar al blog al CP.1 el retorno, vam decidir d'anar a mirar el terreny del CP.1 per a poder preparar la sortida trimestral de la SIS.
Es evident que el CP.1 ens agrada, i podreu trobar altres descripcions en aquest mateix blog.
Setembre 2011
Al final a aquesta sortida ens vam apuntar el Martí, el Bru, el Roger, la Sara, el Jordi i jo el Tomàs.
Aproximació:
Tot just arribem al parking rebem la bona notícia, la gent de Tarragona, Tortosa i València estan instal·lant el CP.1 i el CP.3, i el deixaran instal·lat per el cap de setmana següent que hi havia trobada.
Per tant, l'aproximació podia ser més lleugera tot i teniem les provisions i algun material a portar amb nosaltres. 
Ven aviat arribem a la cova pintada, que dona nom al barranc i a tots els CP (Cova Pintada)
Avenc:
Arribem sense problemes (a part la remontada del barranc) a la boca del CP.1
Al arribar trobem a "la gent" que havien d'instal·lar la cavitat a la boca.
I la gent ... son 2! Però quins dos! En Jota i en Juanfran. Uns màquines experts en Espele, amb un currículum de primera i en Jota, de la escola de Jorge Membrado Ferreres, admiradíssim company de la Federació Valenciana que va col·laborar amb el curs d'autosocors de la Escola de la Federació Catalana d'Espeleologia.
Ens oferim a portar-los alguna corda. I ens veuen tant petats que ens en donen una i prou. ;-D
Ells van tirant i nosaltres amb calma, menjem i montem el campament a l'interior del CP.1 on tenim la intenció de fer nit.
No posarem fotos de tota la cova perquè ja ha estat il·lustrada en altres entrades en aquest mateix blog.
Arribem a la sala gran on no hi ha ni rastre dels valencians i ens dirigim a la sala del llac.
Allà fem alguna foto de rigor i continuem cap avall.
Recorrem la sala gran i ens dirigim cap als punts on trobarem la primera gatera vertical. La trobem instal·lada. En aquell moment ens sorprèn doncs sempre l'hem fet sense corda, però cal dir que al retorn s'agraeix, de poder pujar per la corda i no en contraposició per aquell xemeneia.
Ha instal·lat en Jota i decideixen que al retorn modificaran la instal·lació afegint a la capçalera del aeri, un altre spit, de forma que es pugui posar una Y. 
La veritat és que psicològicament s'agraeix. Podem veure al fons de la sala de l'aeri en Jota i en Juanfran discutint la jugada i nosaltres radera.
Val a dir una cosa, les cordes que vam utilitzar eren ... de les que fan respecte.
Sovint al club ens discutim sobre si podem o no continuar utilitzant una corda. ... Ara jo no les llençarem, directament les cedirem als amics valencians, doncs ... les nostres cordes velles, eren millors que les que vam instal·lar en aquest CP.1. Amb carinyu, eeeeh!
Anem baixant per l'aeri fins arribar a reunir-nos tots plegats. Continuem la progressió fins a la sala Hilti on vam fer-nos les fotos de grup, i vam poder petar la xerrada amb molta més calma. I la veritat, quina parella més divertida i ben avinguda que ens vam trobar. Vam riure molt i ens van explicar coses molt interessants sobre com tenen montat a la federació valenciana tot els graus de formació i especialització. Déu ni do quina feina que porten feta i durant quan de temps
I per finalitzar un enigma... qui em sap dir on es trova aquesta foto al CP.1? No es fàcil.
Pit i avall!
Tomàs Roy Català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada